Sonets a la llar
Alfons Orfila · Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos · 1962
Not cached yet. This record was fetched live for this request and is stored after the lookup. Reopening the page should serve the cached copy.
Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos · OpenAlex · article · 1962
Abstract
SONETS A LA LLAR LA TAULA.-Taula frugal, en plenitud de joia -blancor del pa, blancor de l'esperitamb les rialles dels infants s'enjoia...
Déu l'ha parat i Déu l'ha beneït.Pel finestral, obert a la delícia de l'aire, entra un colom adelerat i el sol que l'acompanya es fa carícia desclosa en el bressol del fill nou nat.L'ombra divina ens presideix la taula i magnífica el doll de la paraula -cap mot desencisat no sigui dit-.Recer on l'amor és nodriment diari: el vi ens recordi l'hora del Calvari i el pa la taula de l'etern Convit.EL JARDÍ.-Déu vol les roses fresques al teu pas i que la llum et faci companyia.Així que la celístia obre la via un nacre d'alba se't repenja al braç.Esdevé tendre el lila dels lilàs, en la sang del clavell apunta el dia i el dring de la campànula anuncia Missa cantada amb tern de colors clars.Silencis en remat, de branca en branca.Dormen encara el plany del degotís i el fontinyol en llit de pedra blanca.Ales en creu, s'erivola l'oreneta: Al bec s'enduu la flor del teu somrís i a les ales perfum de violeta.
Open the resolved locator · 10.2436/116646
Metadata licence: OpenAlex metadata (CC0)